DONA D'AIGUA
Es pentinava,
entre grans parets rocoses,
la seva llarga cabellera,
cantant,
i respirava l'oxigen de la nit.
Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).
Era una dona d'aigua,
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.
El seu regne eren les profunditats
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).
La seva bellesa era un parany,
de fet,
tota bellesa ho pot ser.
Les pedres que trobeu vora
estanys,
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder
resistir-se a l'encanteri
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.
Les Dones d'Aigua, també anomenades Nimfes de llacs o Fades, són éssers femenins que viuen en llocs d'aigua dolça, poden trobar-se prop de rius, estanys, gorgs, coves, fonts ...
Les Dones d'Aigua són nimfes de muntanya i de bosc, viuen a l'aigua, tenen unes virtuts molt especials i simbolitzen la vida.
Són éssers nocturns a qui els agrada contemplar-se en el reflex dels estanys cristal·lins les nits de lluna plena i que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci la llum els seus cabells o els mocadors del seu cap.
Aquestes dones són l'excel·lència de la bellesa femenina; són la bellesa pura i idíl·lica, el seu rostre és invisible, amb una expressió profunda.
Tenen una joventut eterna i, tot i això, no són immortals, però poden viure més de mil anys conservant sempre la seva energia i la seva bellesa.
Són bondadoses, fascinants, sempre procuren aportar benestar, bones sensacions, una cosa màgica, sempre al voltant del lloc on viuen.
Van vestides senzilles i fines, amb somriure de sucre que enlluerna a qui les veu.
2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.
Al país basc són conegudes per Lamiak i a Astúries per les Xanas o Anjanas. Aquestes Fades representen les forces generatrius de l'aigua en les seves virtuts creatives i destructives. Les seves característiques podrien ser les mateixes que les de les Náyades gregues; éssers femenins, subtils i lleugers, de gran bellesa, dolços i gentils que habiten fonts, rius, llacs, gorgs i recessos
3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.
4. Per què eren perilloses?
Perque quan les miraves als ulls te tornaves
de pedra.
5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
Son temptacions de qui no va poder resistir-se a l'encanteri d'una
sinuosa dona d'aigua de fum
.jpg)
